“Oloròsa de marina,                                        

bufada del maestral,                                       

brujada del sol,                                              

te corgas al peu de l’Alguer                            

com sirena.                                                  

 

Deserta i endormiscada de dia,                    

al tramont te despertas i,                              

bona mare,                                                    

acollis en la teua amplosa falda                    

els gioves d’ Alguer.                                        

 

Com mare goses                                            

o t’entristes                                                      

ascoltant-los:                                                  

quantes esperances de amor                        

en aquelles raons!                                          

 

A l’aclarir de la lluna,                                        

quan la son vè                                                  

i els tous fills                                                    

se retiren al repòs,                                          

no trobes pau                                                  

pe l’ombre que,                                                

darrera del canò,                                           

cau en terra.                                                    

 

Ploras pel aquell fill perdut,                             

que saps perqué.                                            

Pietòs,                                                            

el gegant de pedra, tapa la lluna.                    

 

Tot ès ombra”.                                                

Cimablu

“Odorosa di mare,

battuta dal maestrale,

bruciata dal sole,

ti distendi ai piedi di Alghero

come una sirena.

 

Deserta e sonnolenta di giorno,

al tramonto ti svegli e,

buona madre,

accogli nel tuo grembo generoso

i giovani di Alghero.

 

Come una madre gioisci

o stai in pena

ascoltandoli:

quante speranze d’amore

in quelle parole!

 

Ma al sorgere della luna,

quando arriva il sonno

e i tuoi figli

si ritirano per il riposo,

non trovi pace

per l’ombra che,

dietro il cannone,

scivola per terra.

 

Piangi per quel figlio perduto,

che sai perché.

Pietoso,

Il gigante di pietra, nasconde la luna.

 

Tutto è buio”.

Traduzione di S. P.

Illustrazioni tratte da Google immagini

                                                   

 

 

 

Annunci